Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar
la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant,
la teva veu baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi,
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera,
aixeca't sense pressa.
Inspira, refes-te,
la vida, el món t'espera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario